En Màrius em diu això, i se li va ocórrer perquè en general, i amb aquest viatge en especial, tendeixo a imaginar-me una imatge utopica, amb dos enamorats agafats de la mà, dos nens preciosos i tranquils i dos gosses que no fan pudor. Tot això, amb un arc de sant martí per sobre. M'enteneu oi?
Però després de dos mesos preparant coses i fent reflexions...
Es que no m'havia parat a pensar mai què suposa preparar una nevera i congelador per a ser desendollats. Aquell pot de cogombrets en vinagre de fa un any, aquelles anxoves esperant per ser netejades de fa dos...molt fort. Hem regalat els glaçons de gel perquè ens feia pena desfer-los. Pura poesia frozen vaya.
Realment, pensava que no tenia plantes a casa, perquè estaven pels racons agafant pols, però després d'omplir dos caixes de testos i entregar-les al cuidador assignat, m'he preguntat si eren felices aquelles plantes en una casa on ningú els hi fa cas. Potser l'acollida es convertirà en una adopció, ja veurem.
Amb l'Aran vam assajar la cara de pena per fer-li a la bibliotecària, perquè ens ampliés el préstec de contes i guies. Ha accedit, però quina feinada.
Una menció especial al repartidor per haver carretejat mes de 20 litres de llet vegetal i una caixa de fruits secs, fins a la porta de casa. Menjar check, una cosa menys...
Això només son alguns exemples del que ens ocupa, tenim el 60% de la feina però demà ja marxem! Agafem el ferry a les 23h de la nit.
Total, me n'he adonat que la meva tendecia Utopica ja no tendeix a l'infinit, mes aviat tira cap avall. Però, no em preocupa, dins el meu cap, els unicorns estan esperant per aparèixer en un moment o altre.
Añadir comentario
Comentarios