Entre "el camarot dels germans Marx" i "Titanic"

Entrem al ferry a les 9 de la nit per començar un trajecte de 24 hores. Carregats amb nens, gossos, cotxet i maletes a buscar el nostre camerot. Es mida autocaravana, per anar-nos acostumant. Al mateix passadís s'hi allotjen els meus pares, que compartiran uns dies del viatge amb nosaltres. Tant el Màrius com jo ens marejem un munt, així que us podeu imaginar el "quadre", millor dit, la pelicula. "Señora, he pasado una noche estupenda, pero no ha sido esta" com va dir Groucho. O també s'hi escauria "Paren el mundo que me bajo"  

També vam tenir la grandíssima sort d'assistir a un simulacre d'emergencia, d'assistència obligada per tots els passatgers. Com a protagonistes principals, la tripulació napolitana de Grimaldi, que sembla que estiguin tota l'estona enfadats, però segons en Carlo, és que parlen així cridant de normal. Com a co-protagonistes nosaltres amb armilles salvavides, baixant en fila india escales avall, agafats a la persona del davant.

Almenys ens vam entretenir una estona. Titanic versió italiana i amb un final no tant tràgic.

En fi, suposo que teniem les espectatives molt baixes, però el trajecte va anar realment bé.

Ara de camí cap a Terni, provincia d'Umbría, la terra natal de'n Carlo. Es com el germanet deconegut de Toscana, però amb aquests prats de vinyes estil teletubbies, jo crec que no té res a envejar-la.