Avui hem visitat l'Stefano i la seva familia, amic de la infància d'en Carlo i propietari d'un restaurant i pastisseria. Ell, encantat d'ensenyar-nos tots els dolços i nosaltres encara més de degustar-los. Un festival de croisants de diferents sabors, galetes de tot tipus, "amor polenta", profiteroles i el meu preferit "brutto e buono" (lleig i bo) que molt millor que maco i dolent.
Després hem pujat "la cascata delle marmore". Una, que a vegades hi es, i a vegades no. Obren l'aixeta unes hores al dia, ja que es la cascada artificial més alta d'Europa.
Els seus 165 metres d'alçada creen una nebulosa humida força impactant. Hem començat a caminar ben rodanxons de menjar i a més, ens ha enganxat amb pluja. Hem acabat molt xops, però ha valgut la pena.
Dada per justificar que això vol ser un blog de viatges: Aquesta cascada va ser construida pels romans, el 271 aC, perquè al poble de més amunt, l'aigua estancada els feia enmalaltir. Son ben bojos aquests romans.
Añadir comentario
Comentarios