Les cròniques de Narni

Hi havia una vegada, en un petit poblet del centre d'Itàlia (literalment al centre geogràfic d'Itàlia), un petit bebè de pocs dies de vida. Aquest bebè, que no va poder ser cuidat per la seva mare soltera, va ser entregat a un orfanat regentat per monges, totes vestides de blanc. En aquest bell poblet, anomenat Narni, aquest nen hi va passar els 6 primers anys de la seva vida.

El temps va anar passant i moltes llunes després, va tornar a Narni, per indagar sobre els seus origens. L'orfanat però, situat en un enorme edifici històric havia tancat. Quan hi anava, aquest nen, que ja s'havia fet gran, sempre trobava aquest lloc tancat i abandonat. Fins que un dia, 66 anys després de la primera vegada que va entrar-hi , l'edifici estava amb les portes obertes, i dins, hi havia una exposició de l'orfanat que havia estat. 

Aquell nen, en Carlo, havia retrobat fotos i videos d'aquelles monges vestides de blanc que el van cuidar com una mare, Va veure la capella, les estances...i tot això, acompanyat de la seva familia, inclosos els seus dos néts.

I veient aquella situació, quina remoguda emocional, aquells bressolets de metall tots alineats, aquell cavallet de fusta...en fi, un cercle preciosament tancat. 

I per rebaixar emoció... M'he donat compte, que tenim com un viatge paral.lel i que podria fer un altre blog de "coses que passen a l'autocaravana" 

Crec que això que em va passar ahir pot encetar una secció que serà fructifera: He fet el número 2 al wc (poti en argot autocaravaneru) que pels qui no heu vist mai l'wc d'una auto és bàsicament un dipòsit del rebuig corporal amb un liquid blau mega químic.

Doncs amb la tapa oberta he obert l'armari i un tub petit de crema per la cara dels nens ha caigut dins. L'he hagut de recuperar perquè no embussés la sortida. Remarco, tub petit i afegeixo, no tenia guants.

P.D.: Un escriptor anglès que va visitar Narni es va inspirar pel llibre "Les cròniques de Nàrnia". #cultura queusregalo, com diria la Maria.