Seguint la Lonely Planet

Tot i el que comporta la logística i en contra del que ens ha recomanat el nostre terapeuta, aquets dies hem visitat dues ciutats molt turístiques que surten a totes les guies. Les joies de la corona, per mi, sobretot una d'elles, la ciutat mes bonica d'Itàlia. I això es molt dir, perquè aqui, cada dues passes ensopegues amb una arquitectura abrumadora.

Siena, tota de carrers empedrats, molt agradables amb el nostre cotxet plegable de xixinabo.

Hi ha un parell de llocs que et deixen amb la boca oberta, com la piazza del campo o la catedral.

I Firenze, per mi, la que s'emporta la palma, i et deixa la boca oberta desde que arribes fins que te'n vas. Tot i que hi estat un munt de vegades, em segueix passant. No pots parar de mirar les escultures, les monumentals fonts i aquestes esglésies de ratlles de marbre de tres colors, típiques del renaixement. Després ve quan et roben perquè vas mirant enlaire.

He arribat a la conclusió que els que van escriure la Lonely Planet no teníen fills...ni gossos ni anaven amb autocaravana.

Per cert, capitol 2 de..."coses de l'autocaravana" o "desastres sobre rodes". Com un litre i mig de sabó de plats va caure pel terra de l'auto, gentilesa de'n Màrius. 

P.D.: com que no hi ha dos sense tres, avui hem estat amb tota la fauna a Bologna, una ciutat molt bonica però 100% italiano-caòtica.

Demà ja anirem cap al monte, el nostre terreny.