I arribem al mític Lago di Garda, buscan "monte" i "natura" i realmente el paisatge és espectacular. Un llac enorme sembrat de casetes a tot el voltant i just a l'altre banda d'on estem nosaltres, unes muntanyes altíssimes amb neu als cims, que porten un lleuger airet fresquet.
I quan dic enorme vull dir que donar-hi la volta seria com anar de Puigcerdà a Barcelona. I aquestes son les dades que amb en Màrius ens omplen els viatges (sempre que els nens estguin entretinguts, clar)
Comencem pel sud del llac, pel poble de Sirmione. I amb les bicis arribem al final d'una península amb un Castell que la guarda, taaant bonic tot! I això de les bicis, espectatives "verano azul", i entre els cotxes i la gent...realitat "mujeres al borde de un ataque de nervios", pero sobrevivim, no patiu. Jo amb unes quantes canes de més.
Per cert, els nens...ai el nens. La Cloe ha complert 11 mesos i està a tope que no para quieta. Sort en té que en una monada. La primera paraula que ha dit, després de mama i papa és TAAAAANNNN, perquè a cada lloc que parem se senten campanes i n'imita el soroll.
I l'Aran, fa amiguets allà on va. A l'últim parc, amb en Paolo, que com que no s'entenen parlant, ho fan amb gestos, algún soroll gutural i alguna empenta s'escapa també. Veure-ho és presenciar l'inici de la comunicació a la prehistòria.
P.D.: Natura i monte entre cometes perquè és el lloc de les prohibicions. Sembla que juguis al tabú, si falles, et multen. Prohibit anar amb bici, prohibit gossos, prohibit autocaravanes, prohibit trepitjar la gespa, prohibit patinets...vaja, que estem a la nostra salsa, però al revés.
I per últim, és un llac, però és tan gran que l'Aran està capficat en què l'aigua és salada, i l'hem hagut de tastar. NO ho és.
Añadir comentario
Comentarios