Una volteta per Europa

Fa uns dies vam estar a Trento. Son les portes de les Dolomites i ja es comença a sentir parlar Alemany.

I arribem al mític Lago di Garda, buscan "monte" i "natura" i realmente el paisatge és espectacular. Un llac enorme sembrat de casetes a tot el voltant i just a l'altre banda d'on estem nosaltres, unes muntanyes altíssimes amb neu als cims, que porten un lleuger airet fresquet.

Tot i el que comporta la logística i en contra del que ens ha recomanat el nostre terapeuta, aquets dies hem visitat dues ciutats molt turístiques que surten a totes les guies. Les joies de la corona, per mi, sobretot una d'elles, la ciutat mes bonica d'Itàlia. I això es molt dir, perquè aqui, cada dues passes ensopegues amb una arquitectura abrumadora.

Ens trobem en "Il cuore de la Toscana" que podria ser el títol d'una novel.la romàntica del segle passat. I entenc perquè al visitants els hi agrada tant aquesta zona. Aquesta obertura, aquest prats d'un verd que sembla que acabet de pintar.

Hi havia una vegada, en un petit poblet del centre d'Itàlia (literalment al centre geogràfic d'Itàlia), un petit bebè de pocs dies de vida. Aquest bebè, que no va poder ser cuidat per la seva mare soltera, va ser entregat a un orfanat regentat per monges, totes vestides de blanc. En aquest bell poblet, anomenat Narni, aquest nen hi va passar els 6 primers anys de la seva vida.